Els antivirus

Un programa antivirus és un programa informàtic que intenta identificar, parar i eliminar virus informàtics i altre programari maliciós (malware).
Els programes antivirus solen emprar dos tècniques diferents per a aconseguir aquest objectiu:
-Examinar (escanejar) arxius buscant virus coneguts que s'ajustin a les definicions recopilades a un diccionari de virus.
-Identificar comportaments sospitosos de qualsevol programa informàtic que pugui suggerir una infecció. Aquest anàlisi pot incloure captures de dades, monitorització de ports i altres mètodes.
La major part dels antivirus comercials utilitzen ambdues tècniques, emfatitzant l'ús de la del diccionari de virus.
Usualment, el terme antivirus també s'havia emprat per a designar virus informàtics benignes que es dispersaven i combatien els virus maliciosos. Açò era comú a la plataforma d'ordinadors Amiga.

Els antivirus més efectius són: l'Avast, l'AVG, el Kaspersky, el Norton, el Panda, el McAFee VirusScan, el Thunderbyte i el Windows Live OneCare.

Normes d’ús d’Internet

Les normes que jo considero més importants a l’hora de navegar per Internet són:
1.Cal conèixer els riscos que hi han si entres a segons quines pàgines.
2.Has de tenir el teu ordinador protegit de malwares.
3.Has de comportar-te a la web d’una manera educada.
4.No has d’obrir e-mails ni has d’acceptar sol·licituds d’amistat de remitents desconeguts.
5.Has d’eliminar els cucs i l’historial del teu ordinador de forma periòdica.
6.Has d’evitar entrar en pàgines que no siguin segures.

UNA MICA DE VOCABULARI INFORMÀTIC

Virus informàtic
Un virus informàtic és un programa que es copia automàticament per alterar el funcionament normal de la computadora, sense el permís o el coneixement de l'usuari. Encara que popularment s'inclou el "malware" dins dels virus, en el sentit estricte d'aquesta ciència els virus són programes que es repliquen i s'executen per si mateixos. Els virus, habitualment, reemplacen arxius executables per uns altres, infectats amb el codi del virus. Els virus poden destruir, de manera intencionada, les dades emmagatzemades en un ordinador, encara que també n'existeixen altres més benignes, que només es caracteritzen pel fet de ser molestos.
Els virus informàtics tenen, bàsicament, la funció de propagar-se, replicant-se, però alguns contenen a més una càrrega maligna (payload) amb diferents objectius, des d'una simple broma fins a realitzar danys importants en els sistemes, o blocar les xarxes informàtiques generant tràfic inútil.
El funcionament d'un virus informàtic és conceptualment simple. S'executa un programa que està infectat, en la majoria de les ocasions, per desconeixement de l'usuari. El codi del virus queda resident (allotjat) a la memòria RAM de la computadora, encara que el programa que el contenia hagi acabat d'executar-se. El virus pren llavors el control dels serveis bàsics del sistema operatiu i infectant posteriorment arxius executables que siguin cridats per a la seva execució. Finalment s'afegeix el codi del virus al del programa infectat i es grava al disc, amb la qual cosa es completa el procés de replicació.
Donat que una característica dels virus és el consum de recursos, els virus ocasionen problemes tals com: pèrdua de productivitat, talls en els sistemes d'informació o danys a nivell de dades.
Una altra de les característiques és la possibilitat que tenen d'anar replicant-se. Les xarxes en l'actualitat ajuden a dita propagació quan aquestes no tenen la seguretat adequada.
Altres danys que els virus produeixen als sistemes informàtics són la pèrdua de informació, hores de parada productiva, temps de reinstal·lació, etc.
S'ha de tenir en compte que cada virus planteja una situació diferent.


Portes del Carrere (backdoors)
Una porta falsa (backdoor en anglès) és un programari que permet l'accés al sistema operatiu de l'ordinador ignorant els procediments normals d'autentificació. Segons com treballen i infecten altres equips, existeixen dos tipus de portes falses:
El primer grup s'assembla als troians, és a dir, són inserits manualment a dins d'algun altre software, executats pel software contaminat, i infecten al sistema per a poder ser instal·lats permanentment.
El segon grup funciona de forma semblant a un cuc informàtic, que és executat com un procediment d'inicialització del sistema i normalment infecta per mitjà de cucs que el porten com a càrrega

Caballs de Troia
Un troià informàtic o cavall de Troia (traducció més fidel de l'anglès Trojan horse encara que no tan utilitzada) és un programa nociu amb aparença de programari legítim que permet l'accés a usuaris externs, a través d'una xarxa d'àrea local o d'Internet, amb la finalitat de recaptar informació o controlar remotament a la màquina amfitriona, però sense afectar al funcionament d'aquesta. Els troians no són capaços de replicar-se per sí mateixos i poden ser adjuntats amb qualsevol tipus de software per un programador o pot contaminar als equips per mitjà de l'engany.
El nom prové del famós cavall de fusta troià, que en teoria va ser un "regal" dels déus per haver foragitat els grecs, però en realitat era un parany per atacar la cuitat, ja que el cavall estava ple de guerrers grecs. Durant la nit van sortir de dins del cavall i van arrasar quasi tota la ciutat de Troia (un d'aquests guerrers va ser el conegut Aquil·les).

Cucs
En informàtica, un cuc o worm és un virus o programa auto-replicant (es multiplica per ell sol) que no altera els arxius sinó que resideix en la memòria i es duplica a si mateix.
Els cucs utilitzen les parts automàtiques d'un sistema operatiu que generalment són invisibles a l'usuari.
És una mica usual detectar la presència de cucs en un sistema quan, a causa de la seva incontrolada replicació, els recursos del sistema es consumeixen fins al punt que les tasques ordinàries del mateix són excessivament lentes o simplement no poden executar-se.

Spyware
Els programes espia o spyware són aplicacions que recopilen informació sobre una persona o una organització sense que aquesta ho sàpiga.
Un programa espia pot recol·lectar molts de tipus diferents d'informació d'un usuari. Els més benignes poden intentar seguir el rastre dels diferents tipus de llocs web que l'usuari visita i enviar la informació a una agència de publicitat. Poden tenir accés, al correu electrònic, a les claus d'accés, a direccions IP o DNS, al telèfon, al país, a les pàgines que es visita, quanta estona s'hi està a cada una d'elles i fins i tot cada quan s'hi torna. Les versions més malicioses poden intentar desar el que l'usuari mecanografia per mirar d'interceptar claus o nombres de targetes de crèdit
Per eliminar els programes espies es poden utilitzarr diversos programes com per exemple el Spy Sweeper o el Sin espias. També n'hi ha de gratuïts com el Ad-aware o el Spybot.

Adware
El terme "adware" (de l'anglès, ADvertising-supported softWARE) representa qualsevol programari que mostra o descarrega publicitat desprès d'instal·lar o mentre s'executa un programa.
Si l'usuari té l'opció de treure la publicitat pagant, el programa esdevé "shareware". Alguns programes "adware" envien informació privada a tercers sense autorització de l'usuari. Aquesta practica es coneix amb el nom de "spyware", això no vol dir que tots els programes "adware" facin això, però cal anar amb compte.

Dialers
Dialer o Dialler és un programa que marca un nombre de tarificació addicional (NTA) fent servir el mòdem, aquests NTA són nombres el cost dels quals és superior al d'una cridada nacional. Aquests marcadors se solen descarregar tant amb autorització de l'usuari (utilitzant pop-ups poc clars) com automàticament. A més poden ser programes executables o ActiveX (Aquests programes només funcionen en Internet Explorer).
Phishing:En informàtica, la pesca electrònica (o phishing en anglès) és un frau que es fa amb un correu electrònic o missatgeria instantània amb el que es demanen dades sobre les targetes de crèdit, claus bancàries, o altres tipus d'informació. Els missatges empren tot tipus d'arguments relacionats amb la seguretat de l'entitat per justificar la necessitat d'introduir les dades d'accés.

Spam
El correu brossa (SPAM en anglès) són els missatges enviats per un mitjà electrònic, indiscriminadament i massiva, sense el consentiment dels receptors. La seva finalitat generalment és comercial, amb missatges prenent forma d'anunci, tot i que també són freqüents els enganys amb intenció de treure profit econòmic de les víctimes. Tradicionalment els seus mitjans han estat el correu electrònic i els grups de discussió però amb popularització de noves tecnologies de comunicació electrònica l'spam hi ha saltat i el podem trobar en altres mitjans com blogs, wikis, fòrums i similars, missatgeria instantània, etc.
Avui dia, el principal mètode de distribució de correu brossa — són els ordinadors zombies infectats — en la seva majoria PCs amb Windows.
És una pràctica rebutjada per la comunitat d'usuaris d'aquests mitjans tant per les molèsties que causa com per els perjudicis que suposa: a un nivell global és especialment destacable l'augment del tràfic a Internet –i molt tràfic pot fer anar més lenta la xarxa–, mentre que a un nivell individual, aquells usuaris que no facin servir una tarifa plana estaran, a la pràctica, pagant per rebre els missatges no desitjats (mitjançant la seva connexió). És per això que existeixen eines per detectar i esborrar el correu brossa abans de baixar el correu electrònic.
Com a conseqüència dels seus efectes negatius molts països han promogut lleis contra el correu brossa, inclosos membres de la Unió Europea i s'ha arribat a prohibir en alguns.
En els darrers anys l'ús del correu brossa s'ha incrementat notablement, donat que enviar-ne a centenars de persones de les quals es coneix l'adreça electrònica és molt fàcil, ràpid i barat.
Qui envia correu brossa pot esperar de rebre, en retruc, centenars o milers de correus de protestes o d'insults. Molts proveïdors de correu electrònic, però, recomanen no contestar mai a l'spam, ja que al remitent li pot servir de confirmació de que l'adreça electrònica existeix i està en ús.
L'origen de la paraula SPAM prové d'una marca americana de carn de porc enllaunada . Aquesta adquireix l'ús actual amb connotacions de cosa innecessària i sobreabundant a partir d'un esquetx molt popular dels Monty Python. Durant l'esquetx, dos clients en una cafeteria plena de víkings intenten demanar un esmorzar a partir d'un menú en que aquesta carn s'inclou a tots els plats.
Terry Jones apareix com a cambrera, Eric Idle com a Mr. Bun, Graham Chapman com a Mrs. Bun i John Cleese com a l'Hongarés. En l'esquetx radiofònic aquest darrer no apareix.
De només tres minuts i mig de durada es construeix l'argument en que la cambrera solament té plats amb spam i Mrs. Bun és l'única persona de la sala que vol un plat sense SPAM, llavors a la conversació comença a introduir-se la paraula SPAM pel mig de les frases sentint-se al fons víkings cantant SPAM sense parar.
Aquest era l'esquetx final del capítol 25 del Monty Python's Flying Circus i va ser emès per primera vegada el 15 de desembre de 1970. Tot i la seva curta durada l'esquetx esdevingué immensament popular i la paraula s'hi utilitza unes 132 vegades com a mínim.

INTERNET, EL MILLOR AMIC DELS NEGOCIS

Que tothom hi es a la xarxa i que tot hi es a la xarxa és una evidència que tots coneixem i que aporta molts beneficis i avantatges al món del business i dels negocis.
Internet és el millor espai per vendre el teu producte, per comprar el d’un altre o per donar-te a conèixer. A més et donen tot un món de facilitats per ser visible dins la jungla online:
Et donen la possibilitat de crear una pàgina web pròpia o un bloc amb programes com Dreamweaver o FrontPage, Google Sites, Wordpress.....A més sempre pots recórrer a agències especialitzades o sol•licitar ajudes del Plan Avanza2.
Altres eines per consolidar la teva presència a Internet poden ser els banners, que atrauen gent a la teva pàgina; les campanyes virals, que t’ajuden a crear expectació; els anuncis de text inserits a buscadors; les xarxes socials i les plataformes promocionals, que són els mitjans principals que acumulen seguidors.....
Tots aquests sistemes tenen un baix cost i una alta efectivitat, a més ofereixen un servei personalitzat i resultats immediats, tot això, més la facilitació que és té per fer un seguiment i una anàlisis de mercat en temps real fan que Internet tingui un munt d’avantatges que pot aportar-te a tu i al teu negoci, si vols.

FOTOS NARRADES

Per crear un video a Fotos Narrades:
1) Importem les imatges que vulguem al programa
2) Si volem podem treure els bordes negres de les fotos
3) Li donem a següent i posem lletra a les imatges
4) Després triem els efectes per cada fotografia, si volem, ja que no és obligatori
5) Continuem triant les transicions d’imatge a imatge
6) Li tornem a donar a següent i escollim el so o la gravació que volem posar-li al vídeo.
7) Guardem projecte.
8) Finalment li donem un altre cop a següent i el programa et crea el vídeo.

Aquest vídeo és un exemple fet amb aquest tipus de programa de creació de vídeos.

LA NOTICIA DEL DIA: La força de les xarxes socials

Ahir, a la web de "El Periódico" va sortir una notícia molt curiosa que explicava la història d'un noi que s'havia trobat una càmera de fotos i per tal de trobar als propietaris de l'objecte va obrir una pàgina al Facebook on publicava les fotos dels amos de la càmera. Abans d'un més i amb 230000 amics es van trobar als despistats que eren uns francesos residents a Londres i se'ls hi va poder retornar el que era seu.
Avui he volgut comentar aquesta notícia perquè crec que és un molt bo exemple de la teoria dels sis graus de separació, tots els éssers humans estem conectats entre nosaltres a través de cadenes de coneguts de màxim cinc intermediaris, i perquè demostra la utilitat de les xarxes socials, ja que en aquest cas, sense el Facebook no s'haguèssin pogut trobar als propietaris. També és un bon exemple sobre la bondat humana, ja que una altre persona es podria haver quedat la càmera.

XARXES SENSE FILS

Les xarxes sense fil (en anglès wireless) són aquelles que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) mitjançant ones electromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes.
Tenen avantatges com ara la ràpida i fàcil instal·lació de la xarxa sense la necessitat de tirar cablejat, permeten la mobilitat i tenen menys costos de manteniment que una xarxa convencional.


Les tecnologies sense fil més utilitzades són:

-L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones. El seu nom significa "per sota del vermell", ja que el vermell és el color de la llum visible amb una major longitud d'ona. La radiació infraroja s'estén al llarg de tres ordres de magnitud amb longituds d'ona d'entre 700 nanòmetres i 1 mil·límetre. Els objectes emeten radiació infraroja al llarg de tot l'espectre de longituds d'ona, però atès que habitualment els sensors són dissenyats per detectar la radiació dins d'un interval de longituds d'ona, la banda infraroja s'acostuma a dividir en diverses seccions.Un ús molt comú és el que fan els comandaments a distància.



-El Bluetooth és una especificació industrial per les Xarxes d'Àmbit Personal (PAN, Personal Area Network) sense fil, bàsicament és refereix a que serveix per connectar els dispositius que podem portar a sobre o a una distancia pròxima.
Amb el Bluetooth, podem obtenir una forma de connectar i intercanviar informació entre dispositius com ordinadors de butxaca, telèfons mòbils, ordinadors portàtils, ordinadors, impressores i càmeres digitals a través d'una forma segura, de baix cost a través d'ones de ràdio de baixa freqüència.El Bluetooth permet a aquests dispositius comunicar-se quan estan a l'abast, encara que no estiguin a la mateixa habitació, fins a un límit de 100 metres entre ells depenent de la classe de potencia del producte.
Des del punt de vista dels ordinadors de butxaca, és útil per imprimir, connectar a Internet i enviar missatges, fotos o fax amb el telèfon mòbil o un altre ordinador. En cada cas caldrà disposar d'una impressora, telèfon mòbil o ordinador que disposin d'una connexió Bluetooth.
També permet connectar l'ordinador de butxaca a uns auriculars, un lector de MP3, una càmera de fotos o un GPS, per exemple. Un dels avantatges per a un usuari d'ordinadors de butxaca, per exemple, és poder fer servir els mateixos auriculars per al telèfon mòbil que per a escoltar MP3.
Cada cop més ordinadors de butxaca, telèfons mòbils, impressores i ordinadors disposen de connexió Bluetooth.



-Wi-Fi (sovint escrit com Wi-fi, WiFi, Wifi i wifi), acrònim de Wireless Fidelity (Fidelitat sense fils), és una marca per a un conjunt d'estàndards de compatibilitat per a comunicacions per a xarxes locals sense fils (WLAN). Es basa en els estàndards oberts 802.11a i 802.11b establerts per IEEE, i encara no controlat per cap empresa.
802.11a és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 5 GHz, a una velocitat de dades màxima de 54 Mbps.
802.11b és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 2,4 GHz, amb un ample de banda de 11 Mbps. És la freqüència que empren els microones, telèfons mòbils de tercera generació i els dispositius Bluetooth
802.11C és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 7,3 GHz, a una velocitat de dades màxima de 72 Mbps.Actualment l'estàndard 802.11b ofereix un ample de banda de 11 Mbps i opera en la banda del 2,4 Gigahertzs. Les comunicacions són a través d'ones de ràdio de curt abast, que pel fet d'estar codificades no interfereixen entre si, i la seva potència és molt baixa. El radi de cobertura d'un senyal sense fils pot arribar teòricament fins a 300 metres, però la disposició dels equips, parets, etc, fa que el senyal pugui arribar als 100 metres. La tecnologia Wi-Fi està avançant a Wi-Fi 5, que processa a velocitats de fins a 54,000 Kbps.

XARXES INFORMÀTIQUES

Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així per exemple hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP. Altres classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topologia.

Si les classifiquem per tipologia:

1.La xarxa en bus és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un medi de comunicació comú bidireccional: el bus, on es troben ben definits els punts de terminació.
Aquesta topologia necessita de tècniques, a nivell de circuits i a nivell de protocols, per a compartir-ne i repartir-ne la capacitat del medi entre els.

2.La Xarxa en estrella és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un node central o hub mitjançant enllaços punt a punt, que actua d'enrutador per transmetre els missatges entre nodes.

3. La xarxa en anell és una topologia de xarxa on cada node té una única connexió d'entrada i una altra de sortida. Cada node es connecta amb el següent fins l'últim que s'ha de connectar amb el primer. D'aquesta manera, es forma un camí unidireccional tancat format per enllaços punt a punt da.
La fiabilitat d'aquesta topologia és semblant a la de Bus, encara que ens permet detectar-hi amb més facilitat les fallades. Al contrari del que sembla, si falla un equip el camí no queda tallat gràcies a circuits de commutació col·locats a les interficies dels nodes. Algunes xarxes augmenten la seva fiabilitat emprant un doble anell com és el cas de la FDDI.
Distingim dos tipus, si el control no és centralitzat parlem de anell estrictament, mentre que si hi ha un node que gestionar el comportament de la xarxa en parlem de bucle.

4.La xarxa en malla és una topologia de xarxa on cada node està interconnectat amb un o més nodes. D'aquesta manera quan s'ha d'enviar un missatge entre dos nodes es buscarà la ruta més adient. Aquesta ruta pot dependre dels costos econòmics, la càrrega de les altres rutes, la velocitat o qualsevol altre paràmetre.


5.La xarxa en forma d’arbre està formada per diversos bus que uneixen diverses estrelles.




Per tal de montar una xarxa informàtica a casa meva necessito un hardware d’utilització, uns concentradors de cablejat i una sèrie de cables i conectors.

LA NOTICIA DEL DIA

Si entrem a la web de El Periòdico, podem llegir a l'apartat de ciència que els EEUU necessita ajuda amb la brosa espaial que tenim envoltant el planeta Terra, tenen por de què es produeixi una colissió en cadena que duri segles. Aquesta possibilitat és cada cop més probable ja que cada any més països llencen objectes a l'espai i la força d'impacte que tenen aquests és molt forta, a més, tres astronautes ja vàren tenir un problema amb un tros de ferralla i van haver-se d'amagar a una nau d'emergència.

SOFTWARE

El programari (software, en anglès) és un terme general emprat per descriure el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades. El terme inclou aplicacions com els processadors de text, programari de sistema com el sistema operatiu, que fa d'interfície entre el maquinari i les aplicacions, i finalment el middleware, que controla i coordina sistemes distribuï

SISTEMAS OPERATIUS

MAC GNU/LINUX WINDOWS

ELS PERIFÈRICS

Els perifèrics són tots aquells dispositius que, tot i formar part de l'ordinador, es troben fora del contenidor principal (anomenat "caixa" o "torre"). Actualment també es fa referència com a perifèrics els dispositius que, tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa són elements complementaris al funcionament bàsic de l'ordinador. És el cas d'alguns dispositius inclosos en ordinadors portàtils, com el monitor, el teclat, el ratolí, càmeres web, etc.
El concepte "perifèric" fa referència, no tan a la posició física d'un component, com a la seva situació lògica respecte al bus principal del sistema. En certa manera, tot allò que no sigui la UPC, la memòria principal, la memòria secundària (per exemple el disc dur) i el bus del sistema, és considerat perifèric.
Alguns exemples de perifèrics són:
MEMÒRIA USB
La memòria USB o llapis USB (també anomenada pendrive, motxilla, etc.) és un petit dispositiu de memòria flaix que es pot connectar directament a un port USB. Permet l'emmagatzemament de tota mena de fitxers (imatges, fotos, música, pel•lícules, programes, etc.) i gaudir d'aquests fitxers en un ordinador, reproductor de música, de video, etc...
RATOLÍ
El ratolí (de la traducció de mouse en anglès) és un perifèric d'ordinador, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del programari que maneja en cada moment.
Sol estar dotat de dos o tres botons de pulsació que permeten activar fent-hi clic varies accions depenent del botó premut (esquerre, central, dret) i de l'àrea en el que es troba la puntera. Actualment la majoria de ratolins tenen una roda central que substitueix al tercer botó, això permet més comoditat en l'ús d'algunes aplicacions (com per exemple, els processadors de text o les finestres dels navegadors d'Internet) al integrar accions relacionades amb el moviment ascendent i descendent del contingut de la pantalla.

IMPRESORA

INTRODUCCIÓ A LA INFORMÀTICA

INTRODUCCIÓ
La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. En el que avui dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenvolupat durant la història per recolzar i potènciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre aquestes màquines cal destacar l'ordinador.
En la informàtica hi convergeixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i les metodologies pel desenvolupament de programari, així com els tòpics selectes d'electrònica. S'entén per informàtica la unió sinèrgica del còmput i de les comunicacions. La informàtica s'utilitza en múltiples tasques, per exemple en l'elaboració de documents, en el control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigilància, en el desenvolupament de jocs, etc.
El mot Informàtica prové del de informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusió de information i automatique.


HISTÒRIA DE LA INFORMÀTICA
Al gener la revista Popular Electronics fa el llançament de l'Altair 8800, el primer computador personal reconegut com a tal. Tenia una CPU Intel de 8 bits i 256 bytes de memòria RAM. L'usuari interactuava per mitjà d'interruptors muntats al front de l'equip, i uns díodes lluminosos servien per llegir la sortida de dades en forma binària. Costava 400 dòlars, i el monitor i el teclat calia comprar-los separadament. Es funda Microsoft en fer un interpretador BASIC per a aquesta màquina.
Al 1975 Donen Bricklin crea el primer full de càlcul, més tard anomenat VisiCalc, el qual va donar origen a Lotus 1-2-3 (el 1982), Quattro Pro, i Excel. A l'octubre de 1980, la IBM va començar a buscar un sistema operatiu per a la seva nova computadora personal que anava a llançar al mercat, cosa de la qual es van assabentar Bill Gates i el seu amic Paul Allen, autors del llenguatge de programació Microsoft BASIC, basat en el ja existent llenguatge BASIC. Ells van comprar els drets de QDOS (Quick and Dirty Operating System), un sistema operatiu desenvolupat per Tim Paterson i basat en CP/m, un sistema escrit per Gary Kildall, i el van negociar amb IBM com Microsoft DOS.El 12 d'agost de 1981, IBM presenta el seu primer ordinador personal, l'IBM PC, reconegut popularment com a tal, amb el sistema operatiu PC DOS i processador Intel 8088. IBM i Microsoft són coautors del sistema operatiu PC-DOS/MS-DOS, ja que IBM va ajudar Microsoft a polir els molts errors que el MS DOS tenia originalment.Al 1983 IBM presentà l'IBM XT amb un processador 8088 de 4,77 Mhz de velocitat i un disc dur de 10 MB. Microsoft ofereix la versió 1.0 del processador de text Microsoft Word per a DOS i ARPANET i se separà de la xarxa militar que la va originar, de manera que ja sense fins militars es pot considerar aquesta data com el naixement d'Internet. És el moment en què el primer node militar es deslliga, deixant obert el pas per a totes les empreses, universitats i altres institucions que ja per aquella època poblaven la xarxa.Al 1984 IBM va presentar l'IBM AT, un sistema amb processador Intel 286, bus d'expansió de 16 bits i 6 Mhz de velocitat. Tenia 512 KB de memòria RAM, un disc dur de 20 Mb i un monitor monocromàtic. En aquell moment el seu preu era de 5.795 dòlars.Apple Computers presentà el seu Macintosh 128 K amb el sistema operatiu Mac OS, el qual va introduir un Interfície gràfica d'usuari ideada per Xerox.Al 1985 Microsoft presenta el sistema operatiu Windows, demostrant que els ordinadors compatibles amb IBM podien utilitzar també un entorn gràfic, igual que el que ja utilitzaven els ordinadors Mac d'Apple Computer.
Al 1986 Compaq treu al mercat el primer ordinador basat en el processador Intel 80386, avançant-se a IBM.
Al 1992 és introduïda l'arquitectura Alpha dissenyada per DEC i sota el nom AXP, com a substitució a la sèrie VAX que comunament utilitzava el sistema operatiu VMS i que després originaria l'openVMS. Compte amb una sèrie d'instruccions RISC de 64 bits especialment orientades al càlcul de punt flotant. No es va fer fet gaire popular però si fou reconeguda la seva tecnologia en l'entorn corporatiu.
Al 1993 un grup d'investigadors van descobrir que un tret de la mecànica quàntica, anomenat entrellaçament, podia utilitzar-se per superar les limitacions de la teoria del com ('quàntum') aplicada a la construcció de computadores quàntiques i a la teleportació (teleportation).
Al 1995 llançament de Windows 95. Des de llavors Microsoft ha tret al mercat diverses versions tals com Windows 98, 2000 (Server i Professional), NT Workstation, NT SMB (Small Business Server), ME, XP (Professional i Home Edition), Vista…
Al 2000 és presentat el prototip de computador quàntic construït per l'equip d'investigadors d'IBM que constava de 5 àtoms, es programava mitjançant polsos de radiofreqüència i el seu estat podia ser llegit mitjançant instruments de ressonància magnètica, similars als empleats en hospitals i laboratoris de química. En aquest computador, cada un dels àtoms de fluor que el componen actua com un qubit; un qubit és similar a un bit en un computador electrònic tradicional, però amb les diferències que comporta la seva naturalesa explícitament quàntica (superposició d'estats, entrellaçament dels estats de dos qubits…).

PRESENTACIÓ DE LA PANTALLA OBERTA

Hola, soc una alumna de l’optativa d’informàtica de 4t d’ESO del SAMC, em dic Julia i a partir d’ara utilitzaré aquest bloc per penjar diversos articles i informes que farem a l’aula.
La meva relació amb la informàtica no és gaire extensa i justament per aquest motiu he escollit aquesta assignatura optativa, per agafar més experiència. Crec que la informàtica és una de les ciències més útils dins el camp laboral, la majoria de les coses funcionen per ordinador, i per aquest motiu també he triat aquesta opció.