Els antivirus

Un programa antivirus és un programa informàtic que intenta identificar, parar i eliminar virus informàtics i altre programari maliciós (malware).
Els programes antivirus solen emprar dos tècniques diferents per a aconseguir aquest objectiu:
-Examinar (escanejar) arxius buscant virus coneguts que s'ajustin a les definicions recopilades a un diccionari de virus.
-Identificar comportaments sospitosos de qualsevol programa informàtic que pugui suggerir una infecció. Aquest anàlisi pot incloure captures de dades, monitorització de ports i altres mètodes.
La major part dels antivirus comercials utilitzen ambdues tècniques, emfatitzant l'ús de la del diccionari de virus.
Usualment, el terme antivirus també s'havia emprat per a designar virus informàtics benignes que es dispersaven i combatien els virus maliciosos. Açò era comú a la plataforma d'ordinadors Amiga.

Els antivirus més efectius són: l'Avast, l'AVG, el Kaspersky, el Norton, el Panda, el McAFee VirusScan, el Thunderbyte i el Windows Live OneCare.

Normes d’ús d’Internet

Les normes que jo considero més importants a l’hora de navegar per Internet són:
1.Cal conèixer els riscos que hi han si entres a segons quines pàgines.
2.Has de tenir el teu ordinador protegit de malwares.
3.Has de comportar-te a la web d’una manera educada.
4.No has d’obrir e-mails ni has d’acceptar sol·licituds d’amistat de remitents desconeguts.
5.Has d’eliminar els cucs i l’historial del teu ordinador de forma periòdica.
6.Has d’evitar entrar en pàgines que no siguin segures.

UNA MICA DE VOCABULARI INFORMÀTIC

Virus informàtic
Un virus informàtic és un programa que es copia automàticament per alterar el funcionament normal de la computadora, sense el permís o el coneixement de l'usuari. Encara que popularment s'inclou el "malware" dins dels virus, en el sentit estricte d'aquesta ciència els virus són programes que es repliquen i s'executen per si mateixos. Els virus, habitualment, reemplacen arxius executables per uns altres, infectats amb el codi del virus. Els virus poden destruir, de manera intencionada, les dades emmagatzemades en un ordinador, encara que també n'existeixen altres més benignes, que només es caracteritzen pel fet de ser molestos.
Els virus informàtics tenen, bàsicament, la funció de propagar-se, replicant-se, però alguns contenen a més una càrrega maligna (payload) amb diferents objectius, des d'una simple broma fins a realitzar danys importants en els sistemes, o blocar les xarxes informàtiques generant tràfic inútil.
El funcionament d'un virus informàtic és conceptualment simple. S'executa un programa que està infectat, en la majoria de les ocasions, per desconeixement de l'usuari. El codi del virus queda resident (allotjat) a la memòria RAM de la computadora, encara que el programa que el contenia hagi acabat d'executar-se. El virus pren llavors el control dels serveis bàsics del sistema operatiu i infectant posteriorment arxius executables que siguin cridats per a la seva execució. Finalment s'afegeix el codi del virus al del programa infectat i es grava al disc, amb la qual cosa es completa el procés de replicació.
Donat que una característica dels virus és el consum de recursos, els virus ocasionen problemes tals com: pèrdua de productivitat, talls en els sistemes d'informació o danys a nivell de dades.
Una altra de les característiques és la possibilitat que tenen d'anar replicant-se. Les xarxes en l'actualitat ajuden a dita propagació quan aquestes no tenen la seguretat adequada.
Altres danys que els virus produeixen als sistemes informàtics són la pèrdua de informació, hores de parada productiva, temps de reinstal·lació, etc.
S'ha de tenir en compte que cada virus planteja una situació diferent.


Portes del Carrere (backdoors)
Una porta falsa (backdoor en anglès) és un programari que permet l'accés al sistema operatiu de l'ordinador ignorant els procediments normals d'autentificació. Segons com treballen i infecten altres equips, existeixen dos tipus de portes falses:
El primer grup s'assembla als troians, és a dir, són inserits manualment a dins d'algun altre software, executats pel software contaminat, i infecten al sistema per a poder ser instal·lats permanentment.
El segon grup funciona de forma semblant a un cuc informàtic, que és executat com un procediment d'inicialització del sistema i normalment infecta per mitjà de cucs que el porten com a càrrega

Caballs de Troia
Un troià informàtic o cavall de Troia (traducció més fidel de l'anglès Trojan horse encara que no tan utilitzada) és un programa nociu amb aparença de programari legítim que permet l'accés a usuaris externs, a través d'una xarxa d'àrea local o d'Internet, amb la finalitat de recaptar informació o controlar remotament a la màquina amfitriona, però sense afectar al funcionament d'aquesta. Els troians no són capaços de replicar-se per sí mateixos i poden ser adjuntats amb qualsevol tipus de software per un programador o pot contaminar als equips per mitjà de l'engany.
El nom prové del famós cavall de fusta troià, que en teoria va ser un "regal" dels déus per haver foragitat els grecs, però en realitat era un parany per atacar la cuitat, ja que el cavall estava ple de guerrers grecs. Durant la nit van sortir de dins del cavall i van arrasar quasi tota la ciutat de Troia (un d'aquests guerrers va ser el conegut Aquil·les).

Cucs
En informàtica, un cuc o worm és un virus o programa auto-replicant (es multiplica per ell sol) que no altera els arxius sinó que resideix en la memòria i es duplica a si mateix.
Els cucs utilitzen les parts automàtiques d'un sistema operatiu que generalment són invisibles a l'usuari.
És una mica usual detectar la presència de cucs en un sistema quan, a causa de la seva incontrolada replicació, els recursos del sistema es consumeixen fins al punt que les tasques ordinàries del mateix són excessivament lentes o simplement no poden executar-se.

Spyware
Els programes espia o spyware són aplicacions que recopilen informació sobre una persona o una organització sense que aquesta ho sàpiga.
Un programa espia pot recol·lectar molts de tipus diferents d'informació d'un usuari. Els més benignes poden intentar seguir el rastre dels diferents tipus de llocs web que l'usuari visita i enviar la informació a una agència de publicitat. Poden tenir accés, al correu electrònic, a les claus d'accés, a direccions IP o DNS, al telèfon, al país, a les pàgines que es visita, quanta estona s'hi està a cada una d'elles i fins i tot cada quan s'hi torna. Les versions més malicioses poden intentar desar el que l'usuari mecanografia per mirar d'interceptar claus o nombres de targetes de crèdit
Per eliminar els programes espies es poden utilitzarr diversos programes com per exemple el Spy Sweeper o el Sin espias. També n'hi ha de gratuïts com el Ad-aware o el Spybot.

Adware
El terme "adware" (de l'anglès, ADvertising-supported softWARE) representa qualsevol programari que mostra o descarrega publicitat desprès d'instal·lar o mentre s'executa un programa.
Si l'usuari té l'opció de treure la publicitat pagant, el programa esdevé "shareware". Alguns programes "adware" envien informació privada a tercers sense autorització de l'usuari. Aquesta practica es coneix amb el nom de "spyware", això no vol dir que tots els programes "adware" facin això, però cal anar amb compte.

Dialers
Dialer o Dialler és un programa que marca un nombre de tarificació addicional (NTA) fent servir el mòdem, aquests NTA són nombres el cost dels quals és superior al d'una cridada nacional. Aquests marcadors se solen descarregar tant amb autorització de l'usuari (utilitzant pop-ups poc clars) com automàticament. A més poden ser programes executables o ActiveX (Aquests programes només funcionen en Internet Explorer).
Phishing:En informàtica, la pesca electrònica (o phishing en anglès) és un frau que es fa amb un correu electrònic o missatgeria instantània amb el que es demanen dades sobre les targetes de crèdit, claus bancàries, o altres tipus d'informació. Els missatges empren tot tipus d'arguments relacionats amb la seguretat de l'entitat per justificar la necessitat d'introduir les dades d'accés.

Spam
El correu brossa (SPAM en anglès) són els missatges enviats per un mitjà electrònic, indiscriminadament i massiva, sense el consentiment dels receptors. La seva finalitat generalment és comercial, amb missatges prenent forma d'anunci, tot i que també són freqüents els enganys amb intenció de treure profit econòmic de les víctimes. Tradicionalment els seus mitjans han estat el correu electrònic i els grups de discussió però amb popularització de noves tecnologies de comunicació electrònica l'spam hi ha saltat i el podem trobar en altres mitjans com blogs, wikis, fòrums i similars, missatgeria instantània, etc.
Avui dia, el principal mètode de distribució de correu brossa — són els ordinadors zombies infectats — en la seva majoria PCs amb Windows.
És una pràctica rebutjada per la comunitat d'usuaris d'aquests mitjans tant per les molèsties que causa com per els perjudicis que suposa: a un nivell global és especialment destacable l'augment del tràfic a Internet –i molt tràfic pot fer anar més lenta la xarxa–, mentre que a un nivell individual, aquells usuaris que no facin servir una tarifa plana estaran, a la pràctica, pagant per rebre els missatges no desitjats (mitjançant la seva connexió). És per això que existeixen eines per detectar i esborrar el correu brossa abans de baixar el correu electrònic.
Com a conseqüència dels seus efectes negatius molts països han promogut lleis contra el correu brossa, inclosos membres de la Unió Europea i s'ha arribat a prohibir en alguns.
En els darrers anys l'ús del correu brossa s'ha incrementat notablement, donat que enviar-ne a centenars de persones de les quals es coneix l'adreça electrònica és molt fàcil, ràpid i barat.
Qui envia correu brossa pot esperar de rebre, en retruc, centenars o milers de correus de protestes o d'insults. Molts proveïdors de correu electrònic, però, recomanen no contestar mai a l'spam, ja que al remitent li pot servir de confirmació de que l'adreça electrònica existeix i està en ús.
L'origen de la paraula SPAM prové d'una marca americana de carn de porc enllaunada . Aquesta adquireix l'ús actual amb connotacions de cosa innecessària i sobreabundant a partir d'un esquetx molt popular dels Monty Python. Durant l'esquetx, dos clients en una cafeteria plena de víkings intenten demanar un esmorzar a partir d'un menú en que aquesta carn s'inclou a tots els plats.
Terry Jones apareix com a cambrera, Eric Idle com a Mr. Bun, Graham Chapman com a Mrs. Bun i John Cleese com a l'Hongarés. En l'esquetx radiofònic aquest darrer no apareix.
De només tres minuts i mig de durada es construeix l'argument en que la cambrera solament té plats amb spam i Mrs. Bun és l'única persona de la sala que vol un plat sense SPAM, llavors a la conversació comença a introduir-se la paraula SPAM pel mig de les frases sentint-se al fons víkings cantant SPAM sense parar.
Aquest era l'esquetx final del capítol 25 del Monty Python's Flying Circus i va ser emès per primera vegada el 15 de desembre de 1970. Tot i la seva curta durada l'esquetx esdevingué immensament popular i la paraula s'hi utilitza unes 132 vegades com a mínim.