XARXES SENSE FILS

Les xarxes sense fil (en anglès wireless) són aquelles que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) mitjançant ones electromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes.
Tenen avantatges com ara la ràpida i fàcil instal·lació de la xarxa sense la necessitat de tirar cablejat, permeten la mobilitat i tenen menys costos de manteniment que una xarxa convencional.


Les tecnologies sense fil més utilitzades són:

-L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones. El seu nom significa "per sota del vermell", ja que el vermell és el color de la llum visible amb una major longitud d'ona. La radiació infraroja s'estén al llarg de tres ordres de magnitud amb longituds d'ona d'entre 700 nanòmetres i 1 mil·límetre. Els objectes emeten radiació infraroja al llarg de tot l'espectre de longituds d'ona, però atès que habitualment els sensors són dissenyats per detectar la radiació dins d'un interval de longituds d'ona, la banda infraroja s'acostuma a dividir en diverses seccions.Un ús molt comú és el que fan els comandaments a distància.



-El Bluetooth és una especificació industrial per les Xarxes d'Àmbit Personal (PAN, Personal Area Network) sense fil, bàsicament és refereix a que serveix per connectar els dispositius que podem portar a sobre o a una distancia pròxima.
Amb el Bluetooth, podem obtenir una forma de connectar i intercanviar informació entre dispositius com ordinadors de butxaca, telèfons mòbils, ordinadors portàtils, ordinadors, impressores i càmeres digitals a través d'una forma segura, de baix cost a través d'ones de ràdio de baixa freqüència.El Bluetooth permet a aquests dispositius comunicar-se quan estan a l'abast, encara que no estiguin a la mateixa habitació, fins a un límit de 100 metres entre ells depenent de la classe de potencia del producte.
Des del punt de vista dels ordinadors de butxaca, és útil per imprimir, connectar a Internet i enviar missatges, fotos o fax amb el telèfon mòbil o un altre ordinador. En cada cas caldrà disposar d'una impressora, telèfon mòbil o ordinador que disposin d'una connexió Bluetooth.
També permet connectar l'ordinador de butxaca a uns auriculars, un lector de MP3, una càmera de fotos o un GPS, per exemple. Un dels avantatges per a un usuari d'ordinadors de butxaca, per exemple, és poder fer servir els mateixos auriculars per al telèfon mòbil que per a escoltar MP3.
Cada cop més ordinadors de butxaca, telèfons mòbils, impressores i ordinadors disposen de connexió Bluetooth.



-Wi-Fi (sovint escrit com Wi-fi, WiFi, Wifi i wifi), acrònim de Wireless Fidelity (Fidelitat sense fils), és una marca per a un conjunt d'estàndards de compatibilitat per a comunicacions per a xarxes locals sense fils (WLAN). Es basa en els estàndards oberts 802.11a i 802.11b establerts per IEEE, i encara no controlat per cap empresa.
802.11a és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 5 GHz, a una velocitat de dades màxima de 54 Mbps.
802.11b és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 2,4 GHz, amb un ample de banda de 11 Mbps. És la freqüència que empren els microones, telèfons mòbils de tercera generació i els dispositius Bluetooth
802.11C és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 7,3 GHz, a una velocitat de dades màxima de 72 Mbps.Actualment l'estàndard 802.11b ofereix un ample de banda de 11 Mbps i opera en la banda del 2,4 Gigahertzs. Les comunicacions són a través d'ones de ràdio de curt abast, que pel fet d'estar codificades no interfereixen entre si, i la seva potència és molt baixa. El radi de cobertura d'un senyal sense fils pot arribar teòricament fins a 300 metres, però la disposició dels equips, parets, etc, fa que el senyal pugui arribar als 100 metres. La tecnologia Wi-Fi està avançant a Wi-Fi 5, que processa a velocitats de fins a 54,000 Kbps.

XARXES INFORMÀTIQUES

Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així per exemple hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP. Altres classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topologia.

Si les classifiquem per tipologia:

1.La xarxa en bus és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un medi de comunicació comú bidireccional: el bus, on es troben ben definits els punts de terminació.
Aquesta topologia necessita de tècniques, a nivell de circuits i a nivell de protocols, per a compartir-ne i repartir-ne la capacitat del medi entre els.

2.La Xarxa en estrella és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un node central o hub mitjançant enllaços punt a punt, que actua d'enrutador per transmetre els missatges entre nodes.

3. La xarxa en anell és una topologia de xarxa on cada node té una única connexió d'entrada i una altra de sortida. Cada node es connecta amb el següent fins l'últim que s'ha de connectar amb el primer. D'aquesta manera, es forma un camí unidireccional tancat format per enllaços punt a punt da.
La fiabilitat d'aquesta topologia és semblant a la de Bus, encara que ens permet detectar-hi amb més facilitat les fallades. Al contrari del que sembla, si falla un equip el camí no queda tallat gràcies a circuits de commutació col·locats a les interficies dels nodes. Algunes xarxes augmenten la seva fiabilitat emprant un doble anell com és el cas de la FDDI.
Distingim dos tipus, si el control no és centralitzat parlem de anell estrictament, mentre que si hi ha un node que gestionar el comportament de la xarxa en parlem de bucle.

4.La xarxa en malla és una topologia de xarxa on cada node està interconnectat amb un o més nodes. D'aquesta manera quan s'ha d'enviar un missatge entre dos nodes es buscarà la ruta més adient. Aquesta ruta pot dependre dels costos econòmics, la càrrega de les altres rutes, la velocitat o qualsevol altre paràmetre.


5.La xarxa en forma d’arbre està formada per diversos bus que uneixen diverses estrelles.




Per tal de montar una xarxa informàtica a casa meva necessito un hardware d’utilització, uns concentradors de cablejat i una sèrie de cables i conectors.

LA NOTICIA DEL DIA

Si entrem a la web de El Periòdico, podem llegir a l'apartat de ciència que els EEUU necessita ajuda amb la brosa espaial que tenim envoltant el planeta Terra, tenen por de què es produeixi una colissió en cadena que duri segles. Aquesta possibilitat és cada cop més probable ja que cada any més països llencen objectes a l'espai i la força d'impacte que tenen aquests és molt forta, a més, tres astronautes ja vàren tenir un problema amb un tros de ferralla i van haver-se d'amagar a una nau d'emergència.

SOFTWARE

El programari (software, en anglès) és un terme general emprat per descriure el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades. El terme inclou aplicacions com els processadors de text, programari de sistema com el sistema operatiu, que fa d'interfície entre el maquinari i les aplicacions, i finalment el middleware, que controla i coordina sistemes distribuï

SISTEMAS OPERATIUS

MAC GNU/LINUX WINDOWS